En aquesta ocasió varem fer una volta per un dels paratges més mitològics de la nostra comarca. Era una sortida fàcil que des de Gombrèn ens portà fins al Santuari de Montgrony, el forat de Sant Ou per acabar de nou a Gombrèn.

Els cingles, muntanyes, avencs, coves, monestirs i castells del voltant de Gombrèn guarden els secrets d'un dels personatges més populars (i odiat pels seus serfs) de Catalunya: el comte Arnau. Caminar per aquestes terres és descobrir, pas a pas, la llegenda del senyor de Mataplana: els indrets que van servir d'amagatall de les seves contínues infidelitats amb dels monestirs i donzelles, i els llocs on, segons la llegenda l'esperit del comte condemnat a l'infern pels seus pecats.

Descripció de la ruta

Deixem el cotxe a un aparcament que trobarem a peu de carretera, a mà esquerra, just a l’entrada de Gombrèn.

Creuem la carretera i ens endinsem en els estrets carrers de la part antiga del poble. Passem per la casa de Can Xicoi per anar a buscar l’inici del Camí de Nostra Senyora de Montgrony.

Seguim el camí molt ben fresat que suament va guanyat desnivell. Trobem un camí que surt a la nostra esquerra, si el seguíssim arribaríem a el Castell de les Dames o de Blancafort, on segons la llegenda hi havia cent dames o monges, objecte de les perversions del amics del comte, on exercien el “dret de cuixa” i la masia de Bellampart, on el comte hi amagava les donzelles embarassades fins que donaven a llum, nosaltres, però, seguirem el camí principal que ràpidament ens deixa a l’oratori de Sant Francesc. A partir d’aquí la pujada és fa notar una mica més.

Trobem un trencall que surt a mà esquerra i que porta la propera casa del Pomarell, seguim el nostre camí, que en aquest la pujada punt es suavitza un mica. A pocs metres de la casa del Pomarell trobem a la nostra dreta el roure de la Salve, un peculiar roure que serveix d’aixopluc a una petita imatge de la Mare de Deu.

Arribem al coll de la Creueta, a ma dreta hi trobem una creu de ferro. Seguim pujant, ara per unes llargues llengües de roca fins a Coll de Jou (cruïlla de camins) i el Santuari. Darrera del Santuari s’alça una gran mola tallada per altes cingleres per tots els cantons, tret del de llevant. És un punt amb moltes vies d’escalada.

Important santuari romànic de final del segle IX. Actualment, sota el pla de Sant Pere s'hi troba una hostatgeria. A més de la vista panoràmica, destaquen les escales tallades a la roca viva que el comte féu esculpir als seus serfs, i als quals després es negà a pagar el preu convingut. "Els prometé [mesures] curulles i les hi donà rases".

La Mare de Déu de Montgrony pertany a les anomenades Verges Trobades, atès que fou amagada en el lloc de veneració arran de la invasió àrab. En aquesta zona, alguna citació històrica hi situa un castell fortalesa utilitzat com a defensa de les invasions sarraïnes. D'altra banda les troballes de restes megalítiques i dolmens confirmen la vida prehistòrica en aquesta zona, prolífica en coves i amagatalls.

Pugem les escales fins arribar al l’església de Sant Pere de Montgrony, situada sobre el santuari de Montgrony, a 1.408 metres d'altitud. Sembla datar del segle VIII, tot i que fou consagrada l'any 1138. L'edifici és un dels millors exemples de l'art romànic. Pertanyia, al segle XIII, al domini del castell de Mataplana.

En aquest punt el nostre camí segueix a la dreta. Ens endinsem en el bosc i pocs metres trobem un trencall a l’esquerra que ens portarà fins al Coll de Mansillo. Aquest serà el tram més dur de la sortida, però es curt.

Arribats dalt del Coll seguim una pista de desbrossar a mà dreta fins a trobar un cartell que ens manà per un camí en direcció al forat de Sant Hou. Tronem a trobar una pista i finalment el trencall que va fins al forat.

L’avenc de Sant Ou (antic nom popular de sant Eudald) és un profund avenc de 74 metres en dos trams verticals. Fou explorada el 1901 per Nobert Font i Sagué i durant moltes dècades ostentà el títol de la cavitat més fonda dels Pirineus catalans. Segons la llegenda el comte Arnau utilitzada aquest avenc de passadís per anar al Monestir de Sant Joan.

Tornem a la pista i la seguim de baixada fins al Refugi de les Planelles. Darrera el refugi surt un camí de “el Malpàs” que ens portarà, de nou, al pla de Sant Pere.

Ara voregem el Santuari de Montgrony per la part inferior seguint el GR-3. Seguim un camí que, amb forta baixada, surt a la nostra dreta. Arribarem a la Font de la Mare de Déu de la Llet.

Seguint el camí recta trobarem el camí que em fet servir de pujada, el seguim en sentit descendent fins a Gombrèn.